Cinema

The Wolf of Wall Street

14 January 2014 | 1 Comment

    TAGS:  

    “Do you know what a ‘fugazy’ is? Fairy Dust” Una tona de drogues, gairebé el mateix de sexe i desfilparro perquè pot. Aquí la nostra crítica de l’última pel·li d’ Scorsese.

    El lobo de Wall Street Crítica - SerieBCN
    No anar amb por al passi de premsa d’una pel·lícula de 3h és ser bastant agosarat.

    Encara que el director sigui Martin Scorsese i estigui dirigint l’increïble Leonardo DiCaprio, la meca del cinema no es caracteritza per estar sent àgil, nova o interessant en les seves pel·lícules. Remake després remake (Per què Carrie , per què?!), les biografies no perden peu:

    Història basada en fets reals del corredor de borsa novaiorquès Jordan Belfort ( Leonardo DiCaprio ). Començant pel somni americà, fins a arribar a la cobdícia corporativa a finals dels vuitanta, Belfort passa de les accions especulatives i l’honradesa, al llançament indiscriminat d’empreses en borsa i la corrupció. El seu enorme èxit i fortuna quan tenia poc més de vint anys com a fundador de l’agència borsària Belfort li va valer el malnom de “El llop de Wall Street” .

    El lobo de Wall Street Crítica - SerieBCN

    Dubto que Scorsese vulgui acabar amb moralitat alguna: els seus nois són dolents i s’ho passen de puta mare. Punt. Empatia total cap als dolents de la pel·lícula, els escassos 7 minuts que Matthew McConaughey està en pantalla s’emporten la glòria juntament amb DiCaprio. Aquesta espècie de cançó tribal per donar força a un mateix i el pont entre la estupefación i el unir mentalment a ells, en aquesta absurda taula, és en segons.
    Jonah Hill fent de… Jonah Hill? Crec que sí. Hi ha un quelcom contingut en ell però que, tot i així, acabes per veure en ell al de sempre.

    El lobo de Wall Street Crítica - SerieBCN

    Sense arribar a la força de “Goodfellas” el ritme i el muntatge fan que aquestes 3h que has estat assegut al cinema no hagin estat del tot desaprofitades . Perd una mica de manxa a partir de les 2h quan se centren més en la seva vida privada. Sent necessari, ens hagués agradat una mica més de moviment.

    El moment en què DiCaprio està explicant a l’espectador com una empresa pot sortir a borsa després d’una oferta pública inicial i s’atura per dir que no estem interessats en aquest tipus de coses ni ho entendríem és increïble.

    Nus, molts, drogues, encara més, diners? tot el que pugueu imaginar i infinit. Per això mateix el malbaratament que Belfort fa en menjars, putes, drogues, iots i objectes no és escandalós tenint en compte el context. És increïble veure gastar i gastar per arribar a un final que, encara sense saber res de la seva biografia, era obvi i coherent.

    Pur entreteniment per a l’espectador i una interpretació, com sempre, que es mereix el Globus d’Or que s’ha portat a casa. Recordant de Leo a “What’s eating Gilbert Grape”, bava inclosa, la seva actuació és tan increïble que ell sol podria mantenir la pel·lícula.

    VIDEOS 

    Get the Flash Player to see the wordTube Media Player.