Reykjavík serà la ciutat convidada a Bam i Mercè Música 2017

S’han donat a conèixer les 8 propostes musicals que formaran part de la programació de BAM 2017 i Mercè Música 2017. Són vuit grups procedents de la ciutat convidada d’aquest any, Reykjavík, la capital d’un dels països més petits i moderns del nord d’Europa en la qual trobem un gran potencial creatiu. Els grups que ens visitaran pel BAM 2017, que se celebrarà del 22 al 25 de setembre en diferents espais de Barcelona, són: JFDR, Kiasmos, Samaris, Reykjavíkurdaetur, Emmsjé Gauti, Ólöf Arnalds, Glowie i Grísalappalísa.

Per la seva banda, Mercè Música 2017 comptarà amb la representació de la mezzosoprano islandesa Gudrún Ólafsdóttir, acompanyada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), en un concert al Parc de Nou Barris.

BAM 2017 – Propostes de la ciutat convidada: Reykjavík

Kiasmos
Al capdavant dels (mal) anomenats neoclàssics, pianistes de formació clàssica que nodreixen les seves composicions de música contemporània amb música electrònica, l’islandès Ólafur Arnalds —BAFTA per la banda sonora de la sèrie Broadchurch— al costat de Janus Rasmussen, del conjunt electropop Bloodgroup, són Kiasmos. Arnalds porta amb Kiasmos el seu piano a la pista de ball, amb una proposta d’esperit clubber i ànima minimalista. El 2014 van publicar un LP de debut homònim, seguit per l’EP Swept (2015), i tenen previst tancar-se a treballar en el que serà la seva continuació.

Emmsjé Gauti
Un veterà pel que fa al hip-hop islandès, aquest MC feia catorze anys que rondava, quan el 2010 va editar el seu debut en solitari, Bara ég, en islandès ‘Només jo’. Però la popularitat d’Emmsjé Gauti es deu també al fet que, picant l’ullet al R&B, els seus quatre discos li han permès arribar a un públic massiu a través de la ràdio i de l’streaming.

Reykjavíkurdætur
Es fan dir les filles de Reykjavík i són un col·lectiu hip-hop femení sorgit per corregir la clamorosa absència de veus de dona en l’escena rap islandesa. Formades el 2013 arran de l’èxit d’una vetllada open mic que convocava raperes, aquesta crew de més d’una dotzena d’MC no ho ha tingut fàcil per fer-se un lloc en una escena dominada pels homes. Però aquest grup de raperes tenien coses a dir, i amb els seus versos han bramat clams feministes, han denunciat la violència de gènere i han celebrat les seves vagines, entre altres temes de vital importància.

JFDR
JFDR és el projecte en solitari de Jófríður Ákadóttir, veu dels islandesos Samaris. Un talent precoç, la carrera musical de Jófríður va començar el 2009, quan tenia 14 anys, com a compositora, veu i guitarra de Pascal Pinon. Aquesta prolífica veu que va obsessionar Björk necessitava un projecte 100 % personal. Brazil (2017), el seu LP de debut en solitari, conserva l’intimisme elegant de les seves altres empreses: delicats paisatges minimalistes en què les paraules de Jófríður regnen entre textures electròniques i guitarres cícliques.

Glowie
El seu senzill de debut No more, va ser la cançó més escoltada a Islàndia el 2015, cosa que no està gens malament com a carta de presentació per a una jove cantant que ho té tot per triomfar a gran escala internacionalment. Fins i tot compta amb un equip de productors al darrere, els seus descobridors, el trio StopWaitGo, els nous reis Mides islandesos del pop de radiofórmula. Després de No more van venir el caramelet R&B downtempo Party (2015) i No lie (2016).

Grísalappalísa
Septet format per músics bregats en l’escena rock islandesa (sorgits de grups com Jakobínarína, Oyama i The Heavy Experience) al servei de lletres en la seva llengua materna que volen entroncar amb la tradició literària d’Islàndia. Les seves influències van del krautrock i el punk al pop postpunk excèntric. Al BAM portaran el seu àlbum de debut, Ali (2013), que defineixen com un disc conceptual.

Samaris
Eren uns adolescents quan Jófríður Ákadóttir, àlies JFDR (veu), Áslaug Rún Magnúsdóttir (clarinet) i Þórður Kári Steinþórsson (electrònica) van formar Samaris el 2011. Des d’aleshores s’han convertit en un dels grups islandesos amb més projecció internacional, tot i donar-se a conèixer amb un disc homònim en què la seva electrònica glacial i fantasmagòrica encesa amb beats percussius s’acompanyava de lletres extretes de poemes del segle XIX en islandès. La seva última referència, amb què tornaran a Barcelona, però, és Black Lights (2016), el seu tercer LP i el primer amb totes les lletres en anglès, cosa que no ha afectat el poder evocador de la seva música.

Ólöf Arnalds
Cantautora i multiinstrumentalista, Ólöf Arnalds té formació clàssica al violí i la viola, i va aprendre a tocar la guitarra i el charango de manera autodidacta. Però és la seva veu, un so que sembla gairebé sobrenatural, allò que crida més l’atenció en les seves cançons: una altra compatriota il·lustre, en aquest cas Björk —amb qui ha col·laborat—, va definir la seva veu a mig camí entre la d’un infant i la d’una anciana. Des del 2007 ha publicat quatre LP, l’últim dels quals és Palme (2014).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*