Gibson, “Un troç de història” a Le Meridien

Aquestes paraules van ser pronunciades pel magnífic fotògraf Joan Fontcuberta fent referència a l’artista que havia de presentar: el també fotògraf Ralph Gibson.

El passat 8 de juny l’hotel Le Meridien ens va brindar l’oportunitat de dues coses: assistir a la trobada de Fontcuberta presentant a Gibson al Palau de la Virreina i, posteriorment, acudir al còctel a l’hotel per poder parlar amb ells.

La presentació es va titular “Ralph Gibson: Aprenent a veure” i alhora que de fons vèiem una pel.lícula feta per Gibson, música inclosa, Fontcuberta ens ho presentava: amb la seva Leica (una càmera fotogràfica amb pel.lícula de 35 mm) i la seva obra, el que Gibson mostrava eren camins, més possibilitats. En els anys 60 el seu treball irromp desplegant una mirada molt més lliure que allò vist en l’època, buscant un cert misteri en la realitat quotidiana.

La fama i el reconeixement li va arribar amb el primer llibre de la seva famosa trilogia: ‘The Somnambulist‘. Fotos dedicades al somni on l’interessant està en recontextualitzar el significat de les fotos. A partir d’aquí Gibson va obtenir el reconeixement que es mereixia i va poder publicar el segon llibre de la trilogia, ‘Déjà Vu‘, i el tercer titulat ‘Days at Sea‘.

Encara que tot el que acabeu de llegir és pura història, no sabeu el que és tenir al davant dos artistes com Fontcuberta i Gibson. En aquest cas, l’atenció requeia sobre Gibson. I poder escoltar sent avalat per Fontcuberta no té preu; una xerrada amena perquè els assistents poguéssim endinsar-nos en el seu món i comprendre la seva obra.

Per Gibson, amb una fotografia s’expressa el que amb uns altres mitjans no es podria (de vegades la paraula no és suficient). Si veieu les seves fotos es veu clarament el que va dir a la seva exposició: “M’agrada la tècnica de disparar al carrer i fotografiar la nit, és una altra manera de veure les coses“. Les seves fotos són majoritàriament en blanc i negre, totes partint del més simple, insignificant, per donar-li un nou significat.

Les paraules de Gibson no van poder expressar millor allò que la seva obra volia mostrar: quan en art es diu que la mirada està tant en l’artista com en l’espectador, és cert. Escoltar-dota les seves fotografies de tot el sentiment i sentit que ell va voler donar-los.

Abans de passar a la xerrada més informal, de tu a tu, hi va haver una de les preguntes que va ser la més interessant per al moment 3.0 (m’atreviria a dir ja) que estem vivint i que va ser resposta amb total coherència i fent pensar als assistents …. ¿Què va dir Gibson?

En primer lloc, Fontcuberta va esmentar el fet que “La revolució tecnològica comporta una revolució conceptual” (només cal pensar en les il.lustracions digitals, les notícies que se saben abans per twitter que per la televisió, com les disciplines s’han d’adaptar a la xarxa per tenir presència …) Gibson va parlar de les fotos en l’actualitat: “La foto ja no és una foto, és una altra disciplina perquè s’aparta dels fonaments filosòfics i dels dos valors de la fotografia: veritat i memòria“.

Unes paraules dignes de meditar, un discurs ple de sentit i un lloc magnífic per a la recepció de tots dos fotògrafs. Le Meridien va ser un amfitrió molt bo i esperem que segueixi portant-nos grans artistes.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada