Entrevista a Anna Morley

1- Seascape (Tema en exclusiva per serieBCN!)
2- Today the heart
3- Es lo que hay
4- Spanish Armada (Ratatat)
5- Heightened senses
6- Tipping point
7- After all
8- Blues and greens
9- Gesture
10- 24-25 (King of Convenience)

El 2010 grava, retirada en una decadent i sòrdida casa del Maresme, el seu primer llarga durada amb l’ajuda del productor britànic, Alex Foster, encara que no va ser fins juliol de 2011 que el disc va sortir a la llum. El seu so, difícil d’emmarcar: violins, calaixos, percussions, teclats … són part de l’artilleria instrumental que Anna fa servir en aquest disc format per nou peces, entre les quals trobem dos homenatges, ’24-25 ‘(Kings of Convenience) i ‘Spanish Armada’ (Ratatat).

Seguidament cedim la paraula a l’artista de l’obra, Anna Morley.

Anna, en quin moment decideixes tocar el vibràfon? I … per què?

Va ser al voltant dels 14 anys quan vaig veure un vibràfon per primera vegada. Jo tocava el violí en l’orquestra de l’escola i altres formacions, però la majoria dels meus amics tocaven en una gran banda que assajava durant l’hora de dinar. Sovint em trobava menjant sola així que un dia em vaig decidir a entrar i provar alguns dels instruments de percussió, que ningú tocava. Va ser llavors quan vaig començar les classes de percussió, les quals em van donar a conèixer el vibràfon. Va ser com un amor a primera vista.

Explica’ns, ¿com és això de moure un vibràfon?

No vaig a mentir, és una merda. Pesa uns 60 quilos i cal transportar amb molta cura i afecte. L’instrument es compon de peces, que han de carregar en un carro que es pugui moure amb facilitat. No obstant això, jo sóc molt cautelosa i quan cal moure’l pot ser una mica estressant el fet de procurar que no es faci mal, etc. Però jo no ho faria d’una altra manera, la mida i pes són el que li donen aquesta profunditat en el so que no es pot igualar amb cap tipus de síntesi.

És difícil obrir-se camí a Austràlia per la qual cosa al teu estil de música fa?

Jo diria que dificultats es podrien trobar en qualsevol lloc. Avui dia crec que es tracta més del que estàs fent, que on ho estàs fent. Va ser important per a mi sortir de casa per veure clarament i entendre en quina direcció anava la meva música. A Austràlia vaig estar estudiant durant anys per ser intèrpret de música clàssica sense saber realment si això és el que volia ser. Després d’allunyar-me em vaig obligar a escoltar-me més a mi mateixa. Arran d’això em vaig adonar de com la meva música podia créixer i mutar de la mateixa manera que s’adapta a nous entorns.

¿Perquè Barcelona?

¿¡Per què no!? Totes les persones haurien de viure a Barcelona una vegada a la vida. És un lloc cru, bell i poderós amb el que espero estar sempre connectada.

Quins artistes nombrarías que poguessin haver-te influït?

M’agrada que la música sigui potentment suau i prou complicada per crear intriga a l’oient. Hi ha molts músics i artistes que contribueixen diàriament influenciándome. Quan trobo alguna cosa nova que m’agrada el escolto repetidament durant setmanes i investigo sobre la persona, grup o gènere que estigui fent. Després vaig a una altra cosa, i així successivament. Ara mateix estic escoltant molt a Phillip Glass i Penguin Cafè Orchestra. Hi ha tant poder en els patrons rítmics que fan servir …! Aquest tipus de música minimalista és molt interessant per a mi.

Vibràfon, violí, calaix, … (Segueix la llista amb altres diversos instruments usats en el disc. No calen tots … jeje)

En general tinc feta una llista d’instruments de les famílies de percussió, cordes i teclat, però sempre estic recerca de noves coses per tocar. També utilitzo la meva pròpia veu, però més com una textura o un instrument en comptes d’una manera “cantanda”. Durant les fases de gravació del disc, Alex Forster i jo intentem ser creatius com sigui possible pel que fa a l’els sons. En el meu disc més recent Xarxa Balanç, fins i tot ens van donar alguns sons útil d’un radiador vell, el lent d’una càmera i un plàtan.

En quin moment del dia hem de posar play al disc d’Anna Morley?

Et recomanaria de camí a la feina, seria un bon moment. O mentre prepares el sopar, o fent l’amor. Rentant el gos?

A qui va dirigida la teva música?

La meva música és per a qualsevol que estigui interessat en escoltar. Sincerament, no classifico la meva música per a un tipus d’oients. Per què hauria de fer-ho? Ja hi ha prou categories innecessàries.

Fins on vols portar la teva música?

Només vull seguir fent música fins que aquest físicament o mentalment incapacitada per això. És un viatge per tota la vida, ja he comprat el meu tiquet i no tinc intenció de baixar de el tren fins que arribi al final. Com diu la dita espanyol: Fins a la mort!

Pots escoltar a Anna Morley aquí:
http://annamorley.bandcamp.com/
http://www.facebook.com/AnnaMorleyMusic
http://www.annamorley.com/

text: Gerard Daurella
fotos: Anabel Lluna


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada